Finlàndia rebutja les demandes russes de retirar-se de l'OTAN durant les negociacions de pau
Finlàndia ha rebutjat les demandes russes de retirar-se de l'OTAN i tornar a una política de no alineació militar. El ministre de Defensa finlandès Antti Häkkänen va declarar el 13 de novembre de 2026 que la pertinença de la nació a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord no pot ser objecte de negociació.
El rebuig segueix als informes sobre converses trilaterals informals celebrades a Abu Dhabi el 10-11 de novembre de 2026. Segons un mitjà de comunicació alemany, en aquestes discussions van participar representants de Rússia, Ucraïna i els Estats Units. Les demandes russes van incloure diverses condicions per posar fi a la guerra a Ucraïna, com la retenció dels territoris ucraïnesos ocupats i la presa de terres ucraïneses addicionals. Altres demandes reportades van incloure la desmilitarització dels ports d'Ucraïna i l'eliminació de les bases de l'OTAN dels estats bàltics.
Demandes russes
El mitjà alemany va informar que Rússia va presentar diversos requisits específics durant les reunions de la Abu Dhabi. Aquestes demandes van incloure un requisit perquè Finlàndia es retirés de l'OTAN i tornés a la seva política anterior de no alineació militar. A més, les demandes van incloure una proposta perquè Rússia retirés les armes nuclears de Belarús i s'abstingués de desplegar míssils d'abast intermedi en aquest país.
Pel que fa a Moldàvia, les propostes russes van incloure convertir la nació en una república federal que inclogui les regions autònomes de Gagaúzia i Transnístria. La proposta va suggerir que si Moldàvia s'unia a la Unió Europea, Transnístria i Gagaúsia haurien de poder celebrar referèndums d'independència. Mentre es denunciaven aquestes demandes, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar que Moscou hagi exigit que Finlàndia abandoni l'OTAN.
Seguretat i context regional
El paisatge geopolític segueix sent tens, ja que Finlàndia comparteix una frontera de 1.340 quilòmetres amb Rússia. Finlàndia es va unir a l'OTAN el 2023 després de la invasió russa d'Ucraïna el febrer de 2022, que va posar fi a la llarga política finlandesa de no alineació militar. La ministra d'Afers Exteriors de Finlàndia, Elina Valtonen, va declarar que la decisió sobre la pertinença a l'OTAN pertany a Finlàndia i l'Aliança.
El president Volodymyr Zelensky va expressar la seva preocupació per l'entorn de seguretat més ampli. El president Zelensky va advertir que un nou marc de seguretat europeu proposat pels Estats Units podria suposar riscos greus. Rússia no pot prendre decisions en nom de totes les societats membres de l'OTAN. Aquesta advertència segueix a una demostració de poder militar per part de l'exèrcit rus, que va implicar disparar un míssil amb capacitat nuclear Bulava.
Les discussions a Abu Dhabi tenien com a objectiu abordar el conflicte en curs a Ucraïna. No obstant això, els resultats específics de les converses trilaterals segueixen sent un tema d'escrutini internacional. Mentre que alguns informes suggereixen que les converses van donar lloc a un acord per a un nou intercanvi de presoners a gran escala entre Rússia i Ucraïna, altres informes suggereixen que els funcionaris russos van presentar un document en Abu Dhabi exigint que les forces de retorn de l'OTAN a les posicions de 1997.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0